Les Set Ciutats de Delhi
A les ribes del riu Yamuna, afluent del sagrat Ganges, a mig camí entre les sorres dels deserts del Rajasthan i els contraforts del sostre del món, l'Himàlaia, s'ha aixecat un cop rere altre una de les ciutats més populoses de l'Índia i del món: Delhi.
En el segon llibre del Mahabharata, el Sabha Parva, es relata com els cinc germans de la dinastia Pandava van fundar uns mil quatre-cents anys abans de la nostra era, una gran ciutat des de la qual van dominar el seu regne. La van anomenar Indraprashta. Abandonada per l'últim rei de la seva estirp, Yudhisthira, d'ella no han quedat rastres ni tan sols pels arqueòlegs.
La primera de les ciutats medievals va ser construïda al voltant de principis del segle VIII sota el regnat del clan rajput dels Tomara, que van protegir el nou assentament amb una fortalesa, Lalkot. Al segle XII un nou clan rajput provinent de Ajmer va ocupar la població. Un dels seus reis, Prithviraja Chauhan III va estendre l'àrea urbana cap al sud ampliant-ne el perímetre de les muralles i anomenant de nou la urbs. Ara es diria Qila Rai Pithora.
Encara en el segle XII, el 1193, una nova onada invasora va introduir nous costums i noves creences. Aquests van arribar de Ghor, al Hindu Kush. Amb el turcoman Mohammed Ghori va arribar l'Islam. Ghori va deixar en el lloc a un dels seus principals lloctinents, Qutb-ud Din Aybak, qui a la mort del seu mentor es convertiria en el primer mandatari del nou Sultanat de Delhi, iniciant la dinastia mameluca a la ciutat.
El seu llegat més remarcable és el conegut avui com a complex Qutub, allà on hi era la gran mesquita Quwwat-ul-Islam, el poder de l'Islam, erigida sobre antics temples hinduistes. Tenia un pati d'unes dimensions respectables, claustres i una sala d'oracions amb una gran portalada d'arcs, alguns dels quals encara es conserven. Al costat de la mesquita es va erigir per commemorar la victòria i per cridar a l'oració el Qutub Minar, el minaret més alt del món islàmic amb setanta-tres metres d'alçada. Imita, encara que superant-lo, el de Djam, a l'Afganistan. Cada pis està delimitat per un balcó decorat amb interminables arabescos. Sobre cada un dels tres primers, recoberts de gres vermell i acanalat, es reprodueixen, gravades, sures de l'Alcorà. A l'antic pati de la mesquita hi ha un enorme pilar de ferro de poc més de set metres i sis tones de pes, molt més antic que tot el conjunt, data del segle IV i va ser aixecat per ordre de Chandra Gupta. Una altra inscripció afegeix que la ciutat, Delhi, va ser reconstruïda per Ang Pal cap a l'any 1052. La columna no té marques d'òxid, tampoc presenta senyals de corrosió, la qual cosa va fer sospitar que no es tractava de ferro sinó d'alguna aliatge, però les anàlisis han demostrat que es tracta de mineral d'una puresa extraordinària.
© J.L.Nicolas
