Vaig arribar seguint els passos del cèlebre personatge d'Hugo Pratt, Corto Maltès. Durant anys vaig intentar resistir-me a l'encant decadent de la ciutat de la llacuna per una qüestió absolutament banal i desproveïda, en aquest instant, d'interès. Un cop vaig començar a seguir els passos del marí en els seus recorreguts per la Sereníssima em van començar a envair interessos desconeguts fins al moment i les ombres d'altres visitants il·lustres. Allà hi havia Brodsky, Ruskin, Proust i Mann, Prendergast i Turner. També dels seus habitants anònims proveïts d'una indubtable vida pròpia al marge dels avatars del turisme. De com un aperitiu anomenat spritz és una cosa tan comú i inherent a la seva població com les molèsties que produeix una recollida matinera d'escombraries o unes marees inclements que criden l'atenció dels visitants però que dificulten en extrem la vida quotidiana dels seus habitants i l'encant i incomoditat simultània que suposa viure entre uns carrers privades de trànsit rodat. Més enllà està Terraferma, els territoris que una vegada van dependre de la República en contradicció amb el seu esperit marítim i que avui dia integren la província del Vènet. Allà hi ha les ciutats en què el Renaixement va deixar la seva empremta, els murs d'altres que van voler ser inexpugnables i històries d'amor com les que va descriure Shakespeare inspirat en la història suposadament veronesa de Romeu i Julieta.