Un Trosset de Mur

Ja han passat trenta anys de la caiguda dels cent cinquanta-cinc quilòmetres de mur de formigó que van separar l'actual capital alemanya durant gairebé tres dècades. Abans del 9 de novembre de 1989, dia en què es va obrir la frontera entre la República Federal i la República Democràtica, ningú hagués cregut mai que el mur de Berlín pogués ser posat a la venda. Llegir més  Veure les fotografies

Antígona

La tragèdia clàssica de Sòfocles va donar nom a un barri de nova creació a l'est del nucli antic de Montpeller. Una reinterpretació del classicisme arquitectònic sorgit a la fi dels anys setanta de l'estudi de l'arquitecte català Ricard Bofill.  Llegir més  Veure les fotografies

Ένα μηδέν ένα (101)

Una antologia de poesia grega contemporània, el número d'habitació d'un hotel i altres coincidències diverses conformen una mena de casuística, una dosi de serendipity hel·lena.  Llegir més  Veure les fotografies

Els Escacs de Lewis

Lewis és la més gran de les Illes Hèbrides, a l'oest d'Escòcia i, encara a l'oest d'aquesta, a la badia de Uig, es va trobar el 1831 un curiós tresor. Setanta-vuit extraordinàries peces d'escacs del segle XII tallades en ivori.  Llegir més  Veure les fotografies

Una Passejada per Filopappos

L'Acròpolis d’Atenes té al davant una àmplia zona verda que, al cor de la capital grega, es converteix en un relaxat espai on passejar lluny de l'enrenou urbà i a l'ombra d'alzines i xiprers. És el turó de Filopappos. Des d'allà hi ha unes vistes privilegiades sobre el Partenó, la resta d'Atenes i fins i tot de les aigües del golf Sarònic, a l'Egeu.  Llegir més  Veure les fotografies

El Tram 28

La capital portuguesa disposa a la xarxa de transport públic de cinc línies de tramvia, algunes d'elles dotades amb antics cotxes que han estat remodelats per seguir mantenint la seva funció. Entre ells el més clàssic és el que segueix la línia número 28, el qual és capaç de remuntar les fortes pendents que ascendeixen fins al barri de l'Alfama.  Llegir més  Veure les fotografies

Un 6 de juny, a les set del matí

A la pantalla, el soldat Braeburn, marejat, vomita sobre el terra mullat de la barcassa. McCloskey es burla mentre el sergent Randall els posa en situació. Jo, el soldat Bill Taylor, els observo indiferent: falten trenta segons perquè s'obri la portalada frontal de la llanxa i posem els peus en terra ferma. Es tracta d'un videojoc, però els fets reals van succeir fa 75 anys, un 6 de juny a les set del matí. Llegir més  Veure les fotografies

Notte a Burano

La nit canvia radicalment l'aspecte de Burano, amb l'últim vaporetto que torna cap a Venècia desapareixen els visitants que havien omplert alguns dels seus carrers al llarg de tot el dia.  Llegir més  Veure les fotografies

Les Ruïnes de Corbera

Corbera d'Ebre s'arremolinava entorn del turó de la Muntera protegida per les serres de Cavalls i de Pàndols. La Batalla de l'Ebre va devastar la població expulsant la major part dels seus habitants. Avui, com Belchite o altres escenaris de la Guerra Civil, s'han mantingut les ruïnes per al record.  Llegir més  Veure les fotografies

Els Antics Cementiris de Boston

Fundada a Nova Anglaterra l’any 1630, Boston és una de les ciutats més antigues dels Estats Units que va viure l'arribada de colons puritans, el Tea Party i la Guerra de la Independència. Els protagonistes del naixement d'una nació descansen ara en alguns dels cementiris més respectables dels Estats Units. Aquests van ser els tres primers de la ciutat.  Llegir més  Veure les fotografies

La Vall de l'Hepatitis

A l'oest de la capital, Katmandú, i geogràficament al centre del Nepal, Pokhara s'ha convertit en escala gairebé obligada per les expedicions de muntanyencs que es dirigeixen cap als cims de l'Annapurna però també ha aprofitat el seu llac, el Phewa, per a promocionar activitats relacionades amb el turisme. Gaudeix d'un clima subtropical a pocs quilòmetres dels cims més alts de l'Himàlaia, però no fa molts anys el lloc era conegut com la Vall de l'Hepatitis.  Llegir més  Veure les fotografies

La Colònia d'Önningeby

Un pintor finlandès, Victor Westerholm, director de l'escola de dibuix de Turku, es va enamorar dels paisatges de les illes Åland, entre Suècia i Finlàndia. Allà va reunir a altres artistes amb qui va formar l'anomenada Colònia d'Artistes d’Önningeby.  Llegir més  Veure les fotografies

El Tresor d'Egina

Egina és una illa no massa extensa en aigües del Golf Sarònic, prop de la capital grega, Atenes. El Museu Britànic ocupa un destacat espai al barri de Bloomsbury, al cor de Londres. Tots dos estan units per setanta joies d'or de l'edat del bronze. El vincle és la història del Tresor d'Egina. Llegir més  Veure les fotografies

Bon Any Nou 2019

Als 366.256 lectors que han passat per aquestes pàgines durant aquest 2018 que acaba.

Moltíssimes gràcies a tots pel vostre temps i que 2019 sigui un gran any per a tots.

Salut!

Hondartza Etxea

De Menorca a Guipúscoa hi ha una indeleble connexió que perdura en el temps, un fil de memòria reforçat per algunes postals antigues i els records d'alguns noms i llocs, vells àlbums i traços de llapis que no acaben d’esborrar-se.  Llegir més  Veure les fotografies

De Tartessos a Ibèria

Als antics grecs i fenicis van haver de fascinar-los els mites i el misteri que envoltaven les terres desconegudes d'Occident, l'existència d'un mar ignot, més enllà de les columnes d'Hèrcules o un jardí anomenat de les Hespèrides i una terra o un poble el nom del qual era Tartessos. Tot i que no ens hem d'enganyar, els mites amaguen interessos, en aquest cas els metalls, provinguessin de les mines de Huelva o de la ruta secreta que duia cap a les llunyanes explotacions de Cornualla i Gal·les.  Llegir més  Veure les fotografies

El Moll Audaç

S'endinsa a les aigües del port vell de Trieste com si es tractés d'una arma afilada, punyent, desafiant l'embat de les onades o del violent vent del nord que empeny a l'aigua sobre el moll. Aquí arribaven vapors carregats des de ports llunyans i ja des del principi, en dies plàcids, va ser per als triestins un lloc predilecte per al passeig. Llegir mes  Veure les fotografies

La Breu Singladura del Vasa

El que hauria d’haver estat el major navili de guerra del segle XVII, destinat a dominar les aigües del Bàltic durant la confrontació que va mantenir Suècia contra Polònia i Letònia en el marc de la Guerra dels Trenta Anys, va acabar sent un fiasco que amb prou feines va navegar una milla abans d'enfonsar-se davant de l'illa de Beckholmen, a Estocolm, sense haver arribat ni tan sols a mar obert.  Llegir mes  Veure les fotografies

La Creu de Desideri

Brescia, a Itàlia, conserva al Museu de Santa Giulia un antic i excepcional crucifix d'origen longobard. Està cobert en ambdues cares per desenes d'incrustacions de pedres, vidre i fins i tot retrats de patricis romans. És la Creu de Desideri. Llegir mes  Veure les fotografies

Un Nom Interminable

Creuat el pont de Britannia, un dels dos que creuen l'estreta franja de mar que separa l'illa d’Anglesey, o Ynnis Món, de Gal·les, s'arriba a una població coneguda no pels seus monuments, bàsicament no en té, ni per la seva església de Saint Mary ni per cap atracció turística imaginable, com la columna del Marquès d'Anglesey, magnífic turó de vint metres d'alçada erigit en memòria del valor del primer marquès, Henry Paget, a la batalla de Waterloo, sinó per la longitud de seu nom impronunciable: LlanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogochLlegir mes  Veure mes fotografies

Porto, la Ciutat del Nord

A la vora del Duero, abans de desembocar a l'Atlàntic, diuen que va arribar un dels argonautes de Jàson per fundar una ciutat en la qual grecs o romans introduirien el cultiu de la vinya. Tot just dominada pels àrabs aviat es va establir un comtat anomenat Portucale que es va acabar coneixent simplement com el port, Porto.  Llegir mes  Veure les fotografies

A la Punta Curta, Seta

La Pointe Courte és un petit barri de pescadors que està gairebé aïllat rere de l'estació ferroviària i l'enllaç de l'autovia. Encarat al gran estany salat de Thau sembla un món a part a la ciutat on van néixer Paul Valéry i Georges Brassens.  Llegir mes  Veure les fotografies

Les Set Ciutats de Delhi

A les ribes del riu Yamuna, afluent del sagrat Ganges, a mig camí entre les sorres dels deserts del Rajasthan i els contraforts del sostre del món, l'Himàlaia, s'ha aixecat un cop rere altre una de les ciutats més populoses de l'Índia i del món: Delhi. Llegir mes  Veure les fotografies

Utrecht, on el Tractat

Utrecht va ser una de les ciutats que va participar en la fundació de la República de les Set Províncies Unides, embrió dels Països Baixos. Aquí es va signar el tractat pel qual Europa es va repartir entre les cases d'Àustria i la de Borbó, sense oblidar els interessos britànics. Llegir mes  Veure les fotografies

De Ragusa a Dubrovnik

Non bene pro toto libertas venditur auro, la llibertat no es ven ni per tot l'or del món. La República de Ragusa, quan va ser ciutat-estat a la costa dàlmata, va haver d'aprendre a nedar i guardar la roba entre les turbulentes aigües que separaven venecians de turcs per mantenir-se fidel al seu lema. Llegir mes  Veure les fotografies

Roses de Picardia, ara fa Cent Anys

Ja fa un segle, entre el 20 i el 21 d'abril de 1918, Corto Maltès vivia l'inici de la primavera a la vora del riu Somme, al nord de França, durant les últimes accions bèl·liques de la Primera Guerra Mundial. Allà presència com va ser abatut el cèlebre Baró Roig, Manfred von Richthofen, en l'episodi que Hugo Pratt va titular Côtes de Nuits i Roses de Picardia. Llegir mes

Els Vells Cafès de Braga

Al casc antic de la ciutat portuguesa, veïna de Porto, es conserven tres cafès que solem anomenar, no sense una certa satisfacció, d'aquells de tota la vida. En aquest cas tota la vida va començar a la segona meitat del segle XIX. Llegir mes  Veure les fotografies

Baux de Provença

Les Plus beaux villages de France és una associació de 157 municipis que reuneix i promociona les localitats més boniques de França. Les Baux de Provença, penjada sobre un gran promontori rocós a la Serra de les Alpilles, és una d'elles. Llegir mes  Veure les fotografies

Christchurch, N.Z.

Les tranquil·les aigües del riu Avon (el Avon de Hampshire, no confondre amb els Avon de Devon, Bristol o del Warwickshire) desemboquen plàcidament al Canal de la Mànega a Christchurch, al costat de la estiuenca Bournemouth. Invertint pràcticament del tot un globus terraqüi es podria, exceptuant la precisió al voltant dels rius Avon, repetir la mateixa frase.  Llegir mes  Veure les fotografies

Al Sud del Rosselló

On la costa es torna abrupta i, on abans de dir-se brava es diu vermella, en un territori que es coneix com la Marenda i on els Pirineus, en el seu descens cap al mar, es tornen suaus i prenen el nom de Serra de les Alberes.  Llegir mes  Veure les fotografies

La Ciutat dels Escriptors

Edimburg, la capital escocesa, sembla haver exercit algun magnetisme especial amb la gent de lletres. Nombrosos autors han nascut o residit a la ciutat, fins al punt que hi ha diversos monuments i un museu dedicat a ells.  Llegir mes  Veure les fotografies

Rotterdam, en Obres

La ocupació d'Holanda per l'Alemanya nazi va ser ràpida a causa de la seva contundència. Rotterdam va quedar pràcticament esborrada del mapa forçant la rendició del país. Acabada la guerra va començar la reconstrucció. La de la ciutat va ser diferent a la d’altres i avui en dia s'ha convertit en un catàleg d'arquitectura avantguardista a l'aire lliure. Llegir mes  Veure les fotografies

Niebla, una Taifa Occidental

Niebla, a mig camí entre El Condado i l'Andévalo, a la ruta de Sevilla a Huelva a una trentena de quilòmetres d'aquesta última i al costat del llit del Rio Tinto que abans, quan li deien Luxia, va ser navegable fins a la mateixa ciutat, conserva en un admirable bon estat l'anell de muralles que encerclen per complet el seu casc antic. Llegir mes  Veure les fotografies

Trieste, el No Lloc

Ciutat canviant, tornassolada, límit i frontera dúctil. Alguns l'han definida com un no lloc, un lloc atòpic. Trieste ho és tot i res, es complementa i és contradictòria. Tot això - i res - l'han convertit en bressol i lloc de pas i estada d'escriptors que han deixat en les seves pàgines constància de tals matisos.  Llegir mes  Veure les fotografies

Miradors Lisboetes

La capital portuguesa, com la italiana, Roma, s'estén, d'una manera gairebé mítica, sobre set turons, un fet que propicia trobar punts elevats, miradouros, des dels quals poder atalaiar els barris des de les altures.  Llegir mes  Veure les fotografies

Ja en venda:

Todo al Norte no és un diari de viatges convencional, sinó que, més aviat és la reconstrucció, minuciosa en la mesura del possible, dels records d'un viatge fet fa gairebé quaranta anys. I on no arriba la memòria apareixen les proves en forma de bitllets de tren, notes al marge d'un llibre o en la portada d'un mapa, la recerca dels llocs, no sempre evidents, on es van prendre les fotografies i la deducció que imposa la lògica sobre els recorreguts o els trajectes entre un lloc i un altre. El que semblava obvi de vegades no ho és i, entre els racons dels records, la memòria és, de vegades, enganyosa, suggereix suposicions o fets que mai van succeir, o, almenys no de la manera en què han perdurat entre les neurones.

   Gairebé quaranta anys han transcorregut del periple narrat, un viatge de joventut del que s'ha perdut, a més d'aquesta, el detall en els records, les imatges dels llocs, la memòria de les circumstàncies. Així, la construcció d'aquest diari passa per la reconstrucció dels dies que es van succeir en la recerca d'un límit, el del nord d'Europa, allà on s'acaba el camí, perquè no hi ha més, i els dies enllacen entre ells mateixos en l’estival absència de la nit. Més que un diari de viatges es tracta de la recreació d'un viatge transformada en el diari que va haver de ser en el seu moment.

Disponible en eBook i en versió impresa per ara només en castellà.

 

Benvinguts a World in Words

Algú em va proposar escriure una col·laboració en unes pàgines de viatges. Suggerir adreces d'interès per omplir l'estómac, consells sobre la millor o pitjor manera de desplaçar-se en algun lloc concret, quins monuments o ciutats mereixen ser visitats o quins no ... Vaig creure que llocs o guies d'aquest caire, millor o pitjor documentats, existeixen ja més que suficients. Escriure sobre viatges o senzillament sobre els llocs em va semblar que valia la pena quan hi havia alguna història que rescatar, noms per recordar o situacions particulars que meresquessin un lloc entre corbes de tinta. O que simplement puguin ser descrites modestament i amb una certa admiració. L'única condició que jo mateix he exigit als texts és haver viscut o haver estat testimoni del que s'hi explica, encara que de vegades sigui amb retard... i aportar les proves que són les fotografies, encara que hagin sigut bescanviades dalt d’un pont, una nit amb boira. Sincerament crec que he acabat descobrint molt més del que he vist al recrear-ho en la narració que en els instants que va durar captar cada instantània.

J.L. Nicolas,

Barcelona 1960

De petit li agradava jugar amb una pala de plàstic verd a la sorra de la platja. Fins que un dia li va cremar el sol. Des de llavors odia la sorra, odia el mar, odia el Sol i odia la platja. Va voler ser hippie però va ser expulsat per menjar-se les flors. Va voler ser punk però va ser expulsat per menjar-se els piercings. No va concloure la gran majoria dels estudis que va iniciar i va romandre una mica més del temps reglamentari en el servei militar a causa de la seva conducta exemplar. Una professora de literatura li orientaria adequadament en la seva carrera, aprovant-li l'assignatura sota ferma promesa que mai es dedicaria a res que tingués la més mínima relació amb les lletres. Avui és periodista, escriptor i editor. Àvid lector ha repassat en infinitat d'ocasions les tires còmiques d'Andy Capp i les de Calvin i Hobbes, particularment les del primer. Li pot el seu sentit de la contradicció, desarrelat cercant les arrels mirant cap a l'aire, és ateu descregut gràcies a Déu i, nihilista convençut, ha triomfat com a fracassat. Avui és feliç, tot i que li agradaria reformar la cuina de casa seva.

Dedicat a Corto Maltès

Hugo Pratt va posar una cura especial en el moment de traslladar els decorats de les seves escenes a la vinyeta. Alguns dels seus paisatges, particularment els urbans, són, en alguns casos obvis, fàcilment reconeixibles, en altres cal afinar els sentits i fins i tot interpretar angles impossibles en la realitat i que només el dibuixant és capaç de traslladar al paper.

Venècia es prodiga en les vinyetes de Pratt, començant pels capítols de Les Cèltiques, les pàgines inicials de Corto Maltès a Sibèria i, òbviament, en La Faula de Venècia. No en va el mestre es va criar allà i es recrea retratant-la. I és per això que la majoria dels treballs aquí presentats surten de les vinyetes vènetes.

La primera part d'aquest treball mostra els muntatges que recullen els fumetti de Corto Maltès, des de La Balada del Mar Salat fins Mu, incloent al extemporani Memòries. La segona part aprofita els esbossos apareguts en la guia publicada sobre Venècia: La Venècia Secreta de Corto Maltès, on Guido Fuga i Raffaele Vianello evoquen els seus passejos i les seves  restauradores parades al laberint venecià en companyia de Pratt.

Contacte

info@world-in-words.com