Visions de París

Aquest mes d'agost fa 41 anys de la primera de les visions de París, un simple sobre amb els segells i mata-segells impresos en una petita oficina de correus pròxima a Étoile. El segueixen les ganes d'evacuar la bufeta periòdicament a la capital francesa i els records que s'amunteguen un sobre un altre, de vegades sense un ordre aparent. Són unes visions particulars. Són les meves visions de París. Llegir més  Veure les fotografies

El Campanar de Cotlliure

A l'extrem septentrional de la platja d’Amunt el campanar de l'església de Notre Dame des Anges és la principal icona de la visitada població de la Côte Vermeille. No marca només les hores, també ha marcat el ritme dels canvis que ha viscut la població amb el pas de la història. Llegir més  Veure les fotografies

Les Colònies dels Estrets

Per la Janira

Els estrets de Malaca i de la Sonda, o simplement the Straits, que separen la península de Malàisia de la gran illa de Sumatra, van concentrar la major part del trànsit marítim entre l'Índia i la Xina, entre Orient i Occident. Fins i tot en l'actualitat és una important artèria naval en la qual encara es cometen actes de pirateria. Cent deu incidents van ser denunciats el 2004. L'Imperi Britànic va tractar de controlar les seves aigües mitjançant tres grans ports: Penang, Malaca i Singapur.  Llegir més  Veure les fotografies

Satori a Brest

La paraula satori, en japonès, significa comprensió, enteniment. També, en el budisme zen, s'aplica al moment de la il·luminació profunda i última. És un instant clarivident relacionat amb la creació i la descoberta, una sort d’epifania. I això va passar en un taxi! O podria haver arribat a causa dels bromosos carrers de Brest, o d'un cambrer que opinava que París estava podrit o per un rèquiem de Mozart escoltat a Saint Germain des Prés. O potser per tot plegat. Llegir més  Veure les fotografies 

La Perla del Sahel

La plaça de Farhat Hached reparteix una mica el trànsit humà de la ciutat. Envia a uns cap a l'estació on prendran un tren cap a la veïna Monastir o més lluny i, en direcció oposada, cap a Tunis. Altres esperen el canvi de semàfor per accelerar cap a les platges del nord o Port el Kantauri i encara queden els qui, sense presses, dirigiran els passos cap als carrerons de la medina de Susa, la perla del Sahel.  Llegir més  Veure les fotografies

Dos Anys Nefastos

En ple segle XVII dos anys nefastos es van inscriure a la història de la capital britànica encebant-se sense pietat amb la població i els seus béns. Van ser 1665, l'any de la Pesta, al qual va seguir el del Gran Incendi, 1666.  Llegir més  Veure les fotografies

La Madonna de Beer

The Bank House és un petit bed & breakfast estratègicament situat al carrer principal de Beer. L’afable Bob Pearse es desviu amablement cada matí a servir el full english breakfast, és a dir, un parell d'ous al gust, bacó, salsitxa, mongetes, xampinyons i un tomàquet, generalment escaldat o fregit. Cafè o te. La casa té tres habitacions per convidats, així que en temporada és fàcil trobar a la finestra, al costat de la porta d'entrada i sota la Union Jack i la bandera de Devon, un cartell indicant concisament: no vacanciesLlegir més  Veure les fotografies

Sa Penya i Erwin Broner

   Sa Penya és el nom d’una barriada abocada al port de la ciutat d'Eivissa. Aquí va recalar, a mitjans dels anys cinquanta, l'arquitecte Erwin Broner.  Llegir més  Veure les fotografies

El Gran Ducat

Quan al segle X el comte Sigifred va permutar unes terres a les Ardenes, a canvi d'un sortint rocós entre els rius Alzette i Petrusse on aixecar una fortalesa, poc s'imaginava com anava a créixer aquesta. Bastions i casamates van convertir la roca en un gruyère al qual es coneixeria com a Gibraltar del Nord. És Luxemburg.  Llegir més  Veure les fotografies

Bon Any Nou 2020

Als 354.973 lectors que han passat per 1.482.774 pàgines durant aquest 2019 que acaba.

Moltíssimes gràcies a tots pel vostre temps i que 2020 sigui un gran any per a tots.

Salut!

Els Balnearis Modernistes de Caldes

Ja en època romana les aigües termals van convidar a la formació d'un nucli poblat, Aqvae Calidae, al voltant del qual es va desenvolupar la localitat, avui Caldes de Malavella. Les seves aigües se segueixen explotant, tant per a tractaments com per embotellament. Entre finals de segle XIX i principis del XX va atreure l'atenció de famílies benestants que van construir aquí les seves segones residències, seguint els corrents arquitectònics de l'època: el modernisme. Llegir més  Veure les fotografies

Un Trosset de Mur

Ja han passat trenta anys de la caiguda dels cent cinquanta-cinc quilòmetres de mur de formigó que van separar l'actual capital alemanya durant gairebé tres dècades. Abans del 9 de novembre de 1989, dia en què es va obrir la frontera entre la República Federal i la República Democràtica, ningú hagués cregut mai que el mur de Berlín pogués ser posat a la venda. Llegir més  Veure les fotografies

Antígona

La tragèdia clàssica de Sòfocles va donar nom a un barri de nova creació a l'est del nucli antic de Montpeller. Una reinterpretació del classicisme arquitectònic sorgit a la fi dels anys setanta de l'estudi de l'arquitecte català Ricard Bofill.  Llegir més  Veure les fotografies

Ένα μηδέν ένα (101)

Una antologia de poesia grega contemporània, el número d'habitació d'un hotel i altres coincidències diverses conformen una mena de casuística, una dosi de serendipity hel·lena.  Llegir més  Veure les fotografies

Els Escacs de Lewis

Lewis és la més gran de les Illes Hèbrides, a l'oest d'Escòcia i, encara a l'oest d'aquesta, a la badia de Uig, es va trobar el 1831 un curiós tresor. Setanta-vuit extraordinàries peces d'escacs del segle XII tallades en ivori.  Llegir més  Veure les fotografies

Una Passejada per Filopappos

L'Acròpolis d’Atenes té al davant una àmplia zona verda que, al cor de la capital grega, es converteix en un relaxat espai on passejar lluny de l'enrenou urbà i a l'ombra d'alzines i xiprers. És el turó de Filopappos. Des d'allà hi ha unes vistes privilegiades sobre el Partenó, la resta d'Atenes i fins i tot de les aigües del golf Sarònic, a l'Egeu.  Llegir més  Veure les fotografies

El Tram 28

La capital portuguesa disposa a la xarxa de transport públic de cinc línies de tramvia, algunes d'elles dotades amb antics cotxes que han estat remodelats per seguir mantenint la seva funció. Entre ells el més clàssic és el que segueix la línia número 28, el qual és capaç de remuntar les fortes pendents que ascendeixen fins al barri de l'Alfama.  Llegir més  Veure les fotografies

Un 6 de juny, a les set del matí

A la pantalla, el soldat Braeburn, marejat, vomita sobre el terra mullat de la barcassa. McCloskey es burla mentre el sergent Randall els posa en situació. Jo, el soldat Bill Taylor, els observo indiferent: falten trenta segons perquè s'obri la portalada frontal de la llanxa i posem els peus en terra ferma. Es tracta d'un videojoc, però els fets reals van succeir fa 75 anys, un 6 de juny a les set del matí. Llegir més  Veure les fotografies

Notte a Burano

La nit canvia radicalment l'aspecte de Burano, amb l'últim vaporetto que torna cap a Venècia desapareixen els visitants que havien omplert alguns dels seus carrers al llarg de tot el dia.  Llegir més  Veure les fotografies

Les Ruïnes de Corbera

Corbera d'Ebre s'arremolinava entorn del turó de la Muntera protegida per les serres de Cavalls i de Pàndols. La Batalla de l'Ebre va devastar la població expulsant la major part dels seus habitants. Avui, com Belchite o altres escenaris de la Guerra Civil, s'han mantingut les ruïnes per al record.  Llegir més  Veure les fotografies

Els Antics Cementiris de Boston

Fundada a Nova Anglaterra l’any 1630, Boston és una de les ciutats més antigues dels Estats Units que va viure l'arribada de colons puritans, el Tea Party i la Guerra de la Independència. Els protagonistes del naixement d'una nació descansen ara en alguns dels cementiris més respectables dels Estats Units. Aquests van ser els tres primers de la ciutat.  Llegir més  Veure les fotografies

La Vall de l'Hepatitis

A l'oest de la capital, Katmandú, i geogràficament al centre del Nepal, Pokhara s'ha convertit en escala gairebé obligada per les expedicions de muntanyencs que es dirigeixen cap als cims de l'Annapurna però també ha aprofitat el seu llac, el Phewa, per a promocionar activitats relacionades amb el turisme. Gaudeix d'un clima subtropical a pocs quilòmetres dels cims més alts de l'Himàlaia, però no fa molts anys el lloc era conegut com la Vall de l'Hepatitis.  Llegir més  Veure les fotografies

La Colònia d'Önningeby

Un pintor finlandès, Victor Westerholm, director de l'escola de dibuix de Turku, es va enamorar dels paisatges de les illes Åland, entre Suècia i Finlàndia. Allà va reunir a altres artistes amb qui va formar l'anomenada Colònia d'Artistes d’Önningeby.  Llegir més  Veure les fotografies

El Tresor d'Egina

Egina és una illa no massa extensa en aigües del Golf Sarònic, prop de la capital grega, Atenes. El Museu Britànic ocupa un destacat espai al barri de Bloomsbury, al cor de Londres. Tots dos estan units per setanta joies d'or de l'edat del bronze. El vincle és la història del Tresor d'Egina. Llegir més  Veure les fotografies

Hondartza Etxea

De Menorca a Guipúscoa hi ha una indeleble connexió que perdura en el temps, un fil de memòria reforçat per algunes postals antigues i els records d'alguns noms i llocs, vells àlbums i traços de llapis que no acaben d’esborrar-se.  Llegir més  Veure les fotografies

De Tartessos a Ibèria

Als antics grecs i fenicis van haver de fascinar-los els mites i el misteri que envoltaven les terres desconegudes d'Occident, l'existència d'un mar ignot, més enllà de les columnes d'Hèrcules o un jardí anomenat de les Hespèrides i una terra o un poble el nom del qual era Tartessos. Tot i que no ens hem d'enganyar, els mites amaguen interessos, en aquest cas els metalls, provinguessin de les mines de Huelva o de la ruta secreta que duia cap a les llunyanes explotacions de Cornualla i Gal·les.  Llegir més  Veure les fotografies

El Moll Audaç

S'endinsa a les aigües del port vell de Trieste com si es tractés d'una arma afilada, punyent, desafiant l'embat de les onades o del violent vent del nord que empeny a l'aigua sobre el moll. Aquí arribaven vapors carregats des de ports llunyans i ja des del principi, en dies plàcids, va ser per als triestins un lloc predilecte per al passeig. Llegir mes  Veure les fotografies

La Breu Singladura del Vasa

El que hauria d’haver estat el major navili de guerra del segle XVII, destinat a dominar les aigües del Bàltic durant la confrontació que va mantenir Suècia contra Polònia i Letònia en el marc de la Guerra dels Trenta Anys, va acabar sent un fiasco que amb prou feines va navegar una milla abans d'enfonsar-se davant de l'illa de Beckholmen, a Estocolm, sense haver arribat ni tan sols a mar obert.  Llegir mes  Veure les fotografies

La Creu de Desideri

Brescia, a Itàlia, conserva al Museu de Santa Giulia un antic i excepcional crucifix d'origen longobard. Està cobert en ambdues cares per desenes d'incrustacions de pedres, vidre i fins i tot retrats de patricis romans. És la Creu de Desideri. Llegir mes  Veure les fotografies

Un Nom Interminable

Creuat el pont de Britannia, un dels dos que creuen l'estreta franja de mar que separa l'illa d’Anglesey, o Ynnis Món, de Gal·les, s'arriba a una població coneguda no pels seus monuments, bàsicament no en té, ni per la seva església de Saint Mary ni per cap atracció turística imaginable, com la columna del Marquès d'Anglesey, magnífic turó de vint metres d'alçada erigit en memòria del valor del primer marquès, Henry Paget, a la batalla de Waterloo, sinó per la longitud de seu nom impronunciable: LlanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogochLlegir mes  Veure mes fotografies

Porto, la Ciutat del Nord

A la vora del Duero, abans de desembocar a l'Atlàntic, diuen que va arribar un dels argonautes de Jàson per fundar una ciutat en la qual grecs o romans introduirien el cultiu de la vinya. Tot just dominada pels àrabs aviat es va establir un comtat anomenat Portucale que es va acabar coneixent simplement com el port, Porto.  Llegir mes  Veure les fotografies

A la Punta Curta, Seta

La Pointe Courte és un petit barri de pescadors que està gairebé aïllat rere de l'estació ferroviària i l'enllaç de l'autovia. Encarat al gran estany salat de Thau sembla un món a part a la ciutat on van néixer Paul Valéry i Georges Brassens.  Llegir mes  Veure les fotografies

Les Set Ciutats de Delhi

A les ribes del riu Yamuna, afluent del sagrat Ganges, a mig camí entre les sorres dels deserts del Rajasthan i els contraforts del sostre del món, l'Himàlaia, s'ha aixecat un cop rere altre una de les ciutats més populoses de l'Índia i del món: Delhi. Llegir mes  Veure les fotografies

Utrecht, on el Tractat

Utrecht va ser una de les ciutats que va participar en la fundació de la República de les Set Províncies Unides, embrió dels Països Baixos. Aquí es va signar el tractat pel qual Europa es va repartir entre les cases d'Àustria i la de Borbó, sense oblidar els interessos britànics. Llegir mes  Veure les fotografies

De Ragusa a Dubrovnik

Non bene pro toto libertas venditur auro, la llibertat no es ven ni per tot l'or del món. La República de Ragusa, quan va ser ciutat-estat a la costa dàlmata, va haver d'aprendre a nedar i guardar la roba entre les turbulentes aigües que separaven venecians de turcs per mantenir-se fidel al seu lema. Llegir mes  Veure les fotografies

Ja a la venda:

Diaris de Viatge: Rutes Colombines

La segona meitat de segle XV va sembrar la llavor de la inquietud i la curiositat, no exemptes de cobdícia i ambició, necessàries per dur a les nacions europees a l'exploració de terres desconegudes en la recerca de glòria i de riqueses aparentment inesgotables. Però tot això no va ser producte de l'atzar, sinó del desenvolupament de les tècniques de navegació amb la incorporació de nous instruments, de l’evolució de la cartografia i de les mateixes embarcacions, amb l'objectiu de traçar noves rutes comercials que evitessin el monopoli que ostentava el món islàmic a la Mediterrània oriental. Aquests diaris de viatge porten als escenaris on es va llaurar aquesta evolució a la península Ibèrica, a les illes Canàries, que van suposar una escala necessària, i, en definitiva, a un nou món que es va descobrir a l'altra riba d'un mar que, en aquells dies, va deixar de ser tenebrós.

Diaris de Viatge: De Tartessos a Ibèria

Aquest és un recorregut pels jaciments arqueològics i els museus més destacats que resumeixen una part important de la història de la península, aquella dels inicis, quan civilitzacions gairebé mítiques, de les quals, fins al segle XIX, amb prou feines es coneixia l’existència, com la de Tartessos. Ara s'està començant a comprendre, tot i que encara amb una certa distància, el procés d'evolució que van fer les societats que van poblar el sud i el llevant peninsular amb la influència del contacte amb altres cultures de la Mediterrània Oriental, aquelles que van establir assentaments comercials a la costa. La història d'aquesta transformació del que s'ha donat a anomenar societats iberes va finalitzar en l'aculturació imposada progressivament amb l'ocupació romana. Fins i tot en aquest últim període és interessant comprovar la juxtaposició inicial de les dues societats, reflectida en epigrafies bilingües a les monedes o en l'evolució estilística de l'escultura i la urbanística.

“Tras la Sombra del Maltés” és la continuació, en text, del recull de fotografies que van voler reproduir els mateixos escenaris pels quals es va moure Corto Maltès, el cèlebre aventurer creat per Hugo Pratt. Els muntatges que es van exposar llavors, i que es poden veure en aquesta mateixa web, combinaven una trentena de vinyetes amb les imatges dels espais reals. Com en una persecució dels passos del maltès, diferida en el temps, gairebé amb un segle de diferència, fotografies i vinyetes es van anar acoblant. I a aquestes s'afegeix el relat dels fets històrics esdevinguts en el moment en què es desenvolupen les aventures de Corto: l'última batalla de Caporetto, el dia en què va morir el Baró Roig o una obscura endevinalla a Venècia, a més d'una indagació sobre els personatges veritables que desfilen en les historietes i la particular toponímia que va emprar Pratt a la ciutat de la llacuna, Venècia.

 

Benvinguts a World in Words

Algú em va proposar escriure una col·laboració en unes pàgines de viatges. Suggerir adreces d'interès per omplir l'estómac, consells sobre la millor o pitjor manera de desplaçar-se en algun lloc concret, quins monuments o ciutats mereixen ser visitats o quins no ... Vaig creure que llocs o guies d'aquest caire, millor o pitjor documentats, existeixen ja més que suficients. Escriure sobre viatges o senzillament sobre els llocs em va semblar que valia la pena quan hi havia alguna història que rescatar, noms per recordar o situacions particulars que meresquessin un lloc entre corbes de tinta. O que simplement puguin ser descrites modestament i amb una certa admiració. L'única condició que jo mateix he exigit als texts és haver viscut o haver estat testimoni del que s'hi explica, encara que de vegades sigui amb retard... i aportar les proves que són les fotografies, encara que hagin sigut bescanviades dalt d’un pont, una nit amb boira. Sincerament crec que he acabat descobrint molt més del que he vist al recrear-ho en la narració que en els instants que va durar captar cada instantània.

J.L. Nicolas,

Barcelona 1960

De petit li agradava jugar amb una pala de plàstic verd a la sorra de la platja. Fins que un dia li va cremar el sol. Des de llavors odia la sorra, odia el mar, odia el Sol i odia la platja. Va voler ser hippie però va ser expulsat per menjar-se les flors. Va voler ser punk però va ser expulsat per menjar-se els piercings. No va concloure la gran majoria dels estudis que va iniciar i va romandre una mica més del temps reglamentari en el servei militar a causa de la seva conducta exemplar. Una professora de literatura li orientaria adequadament en la seva carrera, aprovant-li l'assignatura sota ferma promesa que mai es dedicaria a res que tingués la més mínima relació amb les lletres. Avui és periodista, escriptor i editor. Àvid lector ha repassat en infinitat d'ocasions les tires còmiques d'Andy Capp i les de Calvin i Hobbes, particularment les del primer. Li pot el seu sentit de la contradicció, desarrelat cercant les arrels mirant cap a l'aire, és ateu descregut gràcies a Déu i, nihilista convençut, ha triomfat com a fracassat. Avui és feliç, tot i que li agradaria reformar la cuina de casa seva.

Dedicat a Corto Maltès

Hugo Pratt va posar una cura especial en el moment de traslladar els decorats de les seves escenes a la vinyeta. Alguns dels seus paisatges, particularment els urbans, són, en alguns casos obvis, fàcilment reconeixibles, en altres cal afinar els sentits i fins i tot interpretar angles impossibles en la realitat i que només el dibuixant és capaç de traslladar al paper.

Venècia es prodiga en les vinyetes de Pratt, començant pels capítols de Les Cèltiques, les pàgines inicials de Corto Maltès a Sibèria i, òbviament, en La Faula de Venècia. No en va el mestre es va criar allà i es recrea retratant-la. I és per això que la majoria dels treballs aquí presentats surten de les vinyetes vènetes.

La primera part d'aquest treball mostra els muntatges que recullen els fumetti de Corto Maltès, des de La Balada del Mar Salat fins Mu, incloent al extemporani Memòries. La segona part aprofita els esbossos apareguts en la guia publicada sobre Venècia: La Venècia Secreta de Corto Maltès, on Guido Fuga i Raffaele Vianello evoquen els seus passejos i les seves  restauradores parades al laberint venecià en companyia de Pratt.

Contacte

info@world-in-words.com editorial@niceditions.com