La ciutat es desperta en un dia que clareja poc ennuvolat. Fa un temps acceptable que farà innecessari obrir el paraigües, encara que no arribarà a brillar el sol. The Sun, el diari, està doblegat sobre l'única taula del Caffe Italia. Només passar la primera pàgina ja hi ha bones notícies. A la tercera està Samantha, és de Manchester i properament apareixerà en algun calendari. L'amo del cafè serveix diligentment els esmorzars, tot casolà. Serveix al escombriaire que embolicat en la seva armilla reflectant estava recollint amb una punxa trossos de paper i burilles. Serveix a una secretària quarentona que amaga veloç entre les mans el cappuccino calent.
Gordon street, aquí on el cafè, és un petit carrer completament cobert de maons. Hi ha obra vista a les façanes de la dreta i en les de l'esquerra. Els lluminosos de les discoteques suggereixen l'activitat nocturna. De dia semblen transformar-se en atrafegats magatzems i ocupades oficines. Belfast desperta i la remor del trànsit envaeix els carrers.
Béal Feirste va ser una vegada el gual sorrenc de la boca del riu. Això significa en gaèlic però és també una ciutat dinàmica en contínua transformació. A part de ser un tòpic és una realitat i la prova està en l’eclèctica arquitectura que ha conservat escasses mostres del seu passat, alguns edificis victorians i eduardins, com el seu magnífic ajuntament o la torre del rellotge de l'Albert Memorial, referència indispensable per orientar-se.
© J.L.Nicolas
