Jordaan
Aquest barri situat a l'oest de la ciutat holandesa ha passat de ser un suburbi inhòspit a una desitjada zona residencial exempta de la massificació turística del centre urbà al llarg d'un lent procés de gentrificació.
Actualment Jordaan forma part del districte Amsterdam-Centrum i forma un tram d'arc més enllà del canal de Prinsengracht que abasta la zona compresa fins al de Lijnbaansgracht. Pel nord el tanca el Browersgracht, antigament el dels fabricants de cervesa i al sud acaba al Leidsegracht, gairebé just on hi ha la Via Làctia, el daurat Melkweg dels anys 70 que recomanava la revista Ajoblanco i que avui continua funcionant com a centre cultural. El nom no era gratuït, antigament havia estat una factoria de productes lactis. L'espai que hi ha entre aquests quatre canals va començar a urbanitzar-se sense cap planificació a partir de 1612, quan es va denominar Het Nieuwe Werck, el Nou Treball, i va ser ocupat per immigrants i per refugiats perseguits en les guerres de religió europees. Els carrers seguien el traçat dels antics dics i camins amb el clavegueram obert fins als canals. Al segle XIX es van cobrir les dues principals vies aquàtiques que travessaven el barri: Lindengracht i el Rozengracht, el canal de les llimes i el de les roses. Sobre l'any 1900 al barri va arribar al màxim nivell de saturació, depassant els 80.000 habitants, actualment l'habiten unes 19.000 persones. Un dels residents més notoris del barri va ser el pintor Rembrandt van Rejn, després de la seva fallida i la subhasta dels seus béns i impremta, el 1660, va haver de traslladar-se a una residència més modesta i aquesta la va trobar a Rozengracht, en aquells dies el canal encara estava obert i va establir el seu estudi a Bloemgracht, tots dos al Jordaan.
A mitjan segle XX nombrosos edificis no tenien un manteniment adequat o es trobaven en males condicions d'habitabilitat, es va proposar un pla de demolició gairebé integral que va recollir un rebuig pràcticament unànime optant per la rehabilitació dels habitatges. La conseqüència de la dignificació de la zona va ser l'alça de preus i un procés de gentrificació que va portar a la majoria de residents a buscar allotjament més econòmic en ciutats dormitori mentre Jordaan atreia artistes, joves professionals i famílies amb més poder adquisitiu, s'obrien restaurants, cafès, galeries d'art i negocis curiosos, com Brillen, especialitzat en ulleres velles.
Jordaan manca de grans monuments o atraccions que els visitants col·lapsin. L’encant rau en la calma dels seus carrers, estrets, encara que no en excés, en la vegetació que creix cuidada pels veïns, en els seus jardins o patis ocults que aquí anomenen hofjes, no en va el nom del barri procedeix de la deformació de la paraula francesa jardin, com el van denominar els hugonots francesos exiliats. De fet, són nombroses els carrers que porten noms de plantes o de flors. Hi ha cases que ostenten sobre la porta una placa de pedra mostrant el símbol d'una professió que, se suposa, corresponia als habitants. Una vaca, un gall i un be representen a un carnisser, unes tisores a un sastre. Aquestes són reminiscències del segle XVII.
També són atractius els seus mercats ambulants, els dissabtes els d'alimentació a Lindenmarkt, al costat del Lindengracht, i de productes d'origen ecològic a Noordermarkt que els diumenges al matí es converteix en paradetes d'objectes de segona mà sota el campanar de Noordekerk, la principal església del barri, aixecada el 1620 per Hendrick de Keyser i el seu fill Pieter. Els dilluns, a Westerstraat, hi ha de tot, teles i aliments.
Jordaan té els seus propis petits museus. Un sobre la història del propi barri, amb informació només en holandès, a la cantonada de Vinkenstraat amb Nieuwe Wagenstraat, compartint una residència d'avis; el museu de les pianoles, a Westerstraat 106; el dedicat a l'escriptor Theo Thijssen, a Eerste Leliedwarstraat 16; el de les Cases Flotants, Houseboat Museum, a Prinsengracht, davant del número 296, prop del Museu del Tulipa; l'Electric Lady Land Museum, dedicat a les làmpades fluorescents i gestionat per l'artista nord-americà Nick Paladino, qui, per al nom es va inspirar en el disc de Jimmy Hendrix de 1968. The Fluorescent Art Museum es troba a Tweede Leliedwarstraat 5. I en el límit del barri, a Prinsengracht, hi ha la casa que va habitar Anna Frank i en la qual es va amagar amb la seva família i quatre persones més durant l'ocupació alemanya. L'edifici va ser convertit en museu contra la discriminació al maig de 1960, actualment el visiten més de milió i mig de persones cada any.
Jordaan també és conegut entre els holandesos pels seus cantautors, alguns dels quals, Tante Leen o Manke Nelis, han estat homenatjats amb una estàtua de bronze a la cantonada de Prinsengracht amb Elandsgracht.
© J.L.Nicolas
